A propòsit de Sant Jordi vull dir-vos que us estimo. A tots?, us preguntareu. Doncs sí, a totes i cada una de les persones que formen part de la meva vida i a totes i cada una de les coses que conformen el meu entorn.
Perquè no sento cap vergonya de dir-ho: "sense vosaltres, persones i coses (més persones que coses), no soc res" i, encara que estic bastant d'acord amb la filosofia hindú, amb la meva vida interior no en tinc prou i us necessito per enriquir-la, donant forma a les meves experiències.
Amb una relació més propera o més llunyana, més càlida o més freda, més estreta o més distant, gaudeixo i també pateixo (tot s'ha de dir), la vostra companyia, però fins i tot quan la pateixo, m'esteu donant l'oportunitat d'aprendre.
I com que no sempre tinc l'oportunitat de fer-us-ho saber, no he volgut deixar passar aquest Sant Jordi per deixar constància, aquesta vegada escrita, del meu amor.
Encara que em sembla una mica arrogant, desde la meva petita amistat pero forta de principis, yo tambe vull dir que us estimo, i que un sol no es res... i crec que precisament per aixo em engegat aquest projecte (que el sento una mica en equip), perque les nostres inquietuts, alegries i penes no son res si no les expliquem als que estimem, al igual que volem que ens expliqueu les vostres per puguer gaudir o plorar amb les nostres vivencies, sensacions i pors.
ResponderEliminarUn petonas inmens....